4- La Mortalitat Infantil
Què és?
La mortalitat infantil és una mesura que et diu quants nadons d'un lloc han mort abans d'arribar al seu primer aniversari. Per fer-ho fàcil, és compta en grups de mil.
O sigui, si diem que la taxa és de cinc, vol dir que de cada mil nadons que neixen. cinc moren abans de fer un any. És un indicador que et diu molt ràpidament si un país té un bon sistema de salut i unes condicions de vida dignes per als més petits.
El descens no és només fruit d'una sola cosa, sinó de la suma de diverses coses, com la sanitat. La sanitat és la causa més important perquè la caiguda de la mortalitat infantil entre 1980 i 2020 és directament a la millora del sistema.
He trobat aquesta noticia sobre Cuba i m'ha semblat important, perquè ha augmentat molt la taxa de mortalitat infantil. Aquesta imatge és del 2022, no he trobat una del 2025, però actualment és de 8,2,.
La diferencia entre Cuba i Catalunya és molt gran, perquè el més proper que ha estat Catalunya de com està ara Cuba va ser entre l'any 1984-1987 o sigui fa més de 35 anys.
He posat aquesta imatge perquè el del de l'esquerra és d'un nadó (no hi havia moltes imatges de nadós, per això ha posat l'imatge d'un nen/nena més gran) d'Afganistàn uns dels països amb més taxa de mortalitat infantil de tot el món, i al seu costat és un nadó d'Eslovenia, un país del món amb menys taxes de mortalitat.
El que veiem és que la mortalitat infantil representa la desigualtat social, perquè la vida d'un nadó depèn d'això. Si la majoria d'aquestes morts són per causes que tenen solució de fa 50 anys (vacunes, aigua neta, un hospital bàsic...), vol dir que la taxa a de mortalitat infantil alta no és un desastre natural. És un desastre ètic i social.
5- Jo són les àvies?
En cas de ser alcalde, em comprometaria a aconseguir que la gent gran es senti veritablement integrada a la vida quotidiana del poble, no sols com a observadors, sinó com a actors principals. Hauria d'habilitar espais perquè pugui transmetre la seva saviesa, ja que al ser més grans han experimentat moltes més coses. Promouria tallers i activitats elaborades conjuntament amb ells i no simplement per a ells, ja que ningú millora les seves necessitats que ells mateixos. També reforça els punts de trobada als barris, ja sigui bancs còmodes centre, zones verdes i cívics amb vida, perquè així no se sentin aïllats. També faria que joves i gent gran pugui connectar, conversar i aprendre mútuament més seguit. Al final, la clau és escoltar-los de veritat i fer-lis cas, perquè tenir-los actius és la millor manera de mantenir viva la nostra comunitat.

Hi ha una cosa amb la qual no estic gaire d'acord i és que tracten a tota la gent gran com si fossin un nen/a petit/a perquè no saps que ha fet al llarg de la seva vida com perquè pensi que és un ésser innocent.
Gràfics
Aquestes gràfiques indiquen que una gran part de la població que arriba als 100 anys està formada per dones (84% a Catalunya, 81% a Espanya).
Això és deu a l'avantatge de supervivència femení, un fenomen global on les dones viuen més temps per factors biològics (protecció hormonal/genètica) i conductuals (menor risc en l'estil de vida), una diferència que fa molt més gran a la vella extrema.
Avui
“EL PARE EM VA DIR: «TU VES A FER EL DINAR»”
"El meu pare va ser dels primers a tenir cotxe. Els anava canviant: cada vegada se'n va comprar un de més bo. Li agradava molt conduir, estava boig pels cotxes. Li vaig demanar que em deixés conduir i la resposta va ser: "Tu ves a ajudar a fer el dinar". I ja no va afegir més."
-Maria Rivorosa
Em va cridar l'atenció aquesta frase perquè és un clar exemple dels rols de gènere tradicionals. Vaig interpretar aquesta frase de la següent manera (és la meva interpretació, això no vol dir que tots hem de veure'l de la mateixa manera). El pare junt amb el cotxe podria dir que simbolitza la llibertat i el poder . Quan li diu "Tu ves a fer el dinar", automàticament la connexió a la llar de les tasques domèstiques, negant-li l'oportunitat de guanyar autonomia (conduir).
L'anècdota resumeix la diferència d'oportunitats que separava homes i dones. No entenc a la gent que diu que avui en dia el feminisme no fa falta, perquè encara n'hi ha moltes injustícies en respecte a la dona. Si el feminisme no hi hagués existit mai, les dones no podríem fer res sense el nostre marit i això seria molt lamentable com a societat.
6-Entrevista
Jo he decidit fer-li l'entrevista al meu tiet-avi, Serafin. Ell té 71 anys i farà els 72 al 12 d'octubre. El que faré serà dir les preguntes que li he fet, clarament ho traduiré, ja que ell no parla català.
li vam fer aquest foto amb el patinet de la meva tieta ajajaaj (només per la foto)
1- Com era la casa on vas creíxer?Serafin: "La primera casa on vaig viure va ser una amb palla, és deia "choza". Els materials que feien servir eren bons, perquè podia ploure i l'aigua no podia entrar."
Doncs he buscat imatges del que ell em descriu i la veritat és que és una cas molt diferent a la que tots nosaltres tenim, a més, la meva família no estava bé econòmicament i coses com aquesta em fan pensar en la sort que tinc. Això si, ell ho explica amb nostàlgia i amb carinyo i això és reconfortant.
2- Hi ha alguna "gamberrada" que haguis fet quan eres petit?
Serafin: "M'hen recordo d'una que va ser quan jo tindria uns 13 anys i vaig lligar una llauna d'aquests que sonen molt a la cua d'una ruc i clar, el ruc va sortir corrent, i això sonabaaaa jajaja. Em van fer fora la bronca desprès d'això."
Tu t'imagines que al matí i desperti un soroll i que segueix el teu fill amb el ruc???? El meu tiet-avi sempre ha sigut de fer bromes i té un bon sentit del humor, aixì que suposo que una mica ve d'allà jaajaj.
3- T'enrecordes d'algún professor en específic?
Serafin : "M'hen recordo d'un que és deia Juan Palomino, però m'enrecordo d'ell perquè és castigat quan no saviem alguna cosa , ens feia agenollar a les tapes de cervesa i això feia molt mal, o també ens donava amb ortigues. També m'enrecorda d'un que és deia en que Rodolfo feia, el ambl si em pilotava bé, el va jugar."
Això lo del primer professor és molt dolent, a més, em fa pensar en com l'educació d'abans estava molt marcada (moltes vegades) pel per i el càstig. En canvi, ell recorda a Rodolfo amb afecte, ja que era ell tractava bé als alumnes i així feia que els alumnes es sentissin més lliures i valorats.
4- Quin era el teu pitjor per quan eres petit?
Serafin: "El meu pitjor per eren un grup que segrestaven, mataven a les persones i les esquarteraven. Es deien Pishtakos." (no sé com s'escriu)
Jo la veritat desitjo que sigui com les històries de mostres d'abaix de la cama. És normal, perquè la imaginació vol molt i de vegades ens espanta sense saber si realment existeix.
5- Quina era la teva assignatura preferida?
Serafin: "A mi m'agradaven totes les assignatures, matemàtiques, castellà, dibuix...però el que més m'agradava era socials, perquè m'agrada molt la natura."
La teva classe segura li agradaria Cesc jajaja, és normal que li agradi la natura, ja que quasi tota la seva vida va viure al camp i amb animals. A més, la natura és molt relaxant i més encara si pots connectar amb ella.
7-Tàxons de fecunditat
Què és?
La taxa de fecunditat és com el nom mitjà de fills que té una dona (entre els 15 i 49 anys). En canvi, la taxa de natalitat és el nombre de nadons que neixen per cada 1.000 persones en un lloc i temps determinat/específic.
O sigui, la natalitat és el total de naixements, i la fecunditat mira només les dones que poden tenir fills.
La taxa de fecunditat es calcula normalment així: és compta el nombre total de fills nascuts en un any i es divideix pel nombre de dones en edat fèrtil (15 i 49 anys), i després es multiplica per 1.000.
Aquesta seria la fórmula:
Creus que tots els països hi ha la mateixa taxa de fecunditat?
hem de convèncer a molts de la classe que la IA som nosaltres i que som capaços de crear com has fet tu. Molt bona pensada això de clickedu :=
ResponEliminasort que vaig deixar de fumar, creus que els nois de classe tenen comportaments menys saludables que les noies?
ResponEliminaostres saps que Cuba vatenir un sistema sanitari molt eficient i ajudava a molts altres països , uff ja veurem coma acaba estan necessitats
ResponEliminauff estic llegint els treballs i penso quins alumnes més guays que tinc quines reflexions que fan , des del feminisme, a la idea de transmissió de coneixements entre joves i grans
ResponEliminaalguna cosa ha passat que no veig l'entrevista amb el Serafin....em dius que pot haver passat i rectifico nota si cal
ResponEliminacert quan parlem amb els avis ens donem compte de la sort que tenim , les cases, les escoles , la relació mestre - alumne..... sempre es diu que tot va malament i això ens passa per haver oblidat el passat dels qui ens han precedit
ResponEliminam'agrada veure que ets optimista i això està molt bé , que passaria si els joves no pensessiu que hi ha un futur prometedor? Potser en l'exercici del mapa esperava que haguessis indicat que aquesta baixa fecunditat és solventada per la immigració
ResponEliminajeejeje treballes amb ganes , no et faci llàstima que no pugui arribar a més anys la raó es que he nascut molt abans i la bateria s'esgota.
ResponEliminaCert el que dius de la màscara , fallo del profe
i a âsia tindries un problema afegit la teva fisionomia et delataria , malgrat que els teus ulls els tens bastant ametllats , però Oceania estaràs bé potser hauràs de tenir en compte els insectes;(
ResponElimina